CatalanEspañol (spanish formal Internacional)French (Fr)English (United Kingdom)Deutsch (DE-CH-AT)

Història

There are no translations available.

Quan parlem de la joguina de llauna sempre ens recorda uns temps passats on els nostres pares o avis jugaven amb uns objectes durs al tacte però al mateix temps delicats, ja que es podien trencar fàcilment o era fàcil fer-se mal jugant amb ells, ja que presenten moltes parts punxants o que fàcilment poden tallar. Es caracteritzen per tenir uns colors vius i llampants. Estan fabricats amb full d'acer i recoberts (mitjançant un bany electrolític) d'una capa d'estany, que anomenem popularment com a "llauna".

Les joguines de llauna són fonamentalment un producte de la revolució industrial.

Antigament els joguets eren de fusta o de fabricació casolana. Quan es va poder tenir un fàcil accés a l'acer, per part dels artesans, es va poder començar a fer la fabricació a gran escala, amb la creació de noves empreses que va facilitar l'aparició de joguines a un preu raonable, al mateix temps que una classe mitja en expansió es situava en condicions de comprar-les.


Encara que la indústria de la joguina va començar principalment a la Alemanya de mitjans del S. XIX, a Espanya no va arribar fins més tard.

Cap a finals de segle, a Catalunya i més concretament a Barcelona al Barri de Gràcia van sorgir una sèrie d'artesans que feien objectes de llauna i que mica en mica van començar a fabricar joguines: JORGE RAIS (fundada al 1870), HISPANIA d'Eusebi Roca Farriols (fundada al 1879), FRANCESC ROCA FARRIOLS (fundada al 1914),...

Va ésser a finals del segle XIX que per iniciativa privada de Rafael Payá i Picó, que tenia un petit negoci de fabricació d'elements i eines de llauna: setrills, pots, eines i recipients pels gelaters d' Ibi (Alacant), aprofità la tècnica de fabricació per a crear petites joguines.
Payá va començar a fabricar joguines l'any 1893. No se sap amb certesa quina es la primera que va fabricar. El que si puc dir es que, les primeres que es van fabricar eren còpies en miniatura dels objectes quotidians, com per exemple la fireta: plats, olles, setrills, ...
Va ésser a l'any 1905 quan en Rafael Payá va atorgar a favor dels seus tres fills escriptura publica de la seva empresa de llauna. La família Payá va començar d'aquesta manera la fabricació de joguines a Ibi (Alacant). Va ésser la primera fabrica que va existir. Aquesta empresa va anar canviant de nom amb els anys, primerament en "La Sin Rival" i més tard en "PAYÁ HERMANOS, SA".
Al 1909, la fabrica Payá es presenta amb una representació de les seves joguines a l' "Exposició Regional Valenciana", que va tenir una gran repercussió i va marcar l'inici del creixement de Payá a tots nivells. El triomf que representa aquesta fira per a l'empresa l'empeny a dedicar-se de ple al món de les joguines, encara que sense abandonar les altres activitats. El 1917 va començar a fabricar trens en miniatura d'escala "0".

Com es natural van aparèixer enveges, que portarien a la creació de noves empreses al sector.
Al 1915, treballadors de Payá, van deixar l'empresa per fundar VERDÚ y Cía. Al 1920 es van associar amb Santiago Rico i G. de ANDREIS. Finalment Santiago Rico compra les accions de G. de Andreis i es fa amb el control de l'empresa que el 1930 passa a denominar-se RICO, SA. A partir d'aquest moment comença la competència amb Payá.
Al 1926 es va fundar la societat "Regular Colectiva, la Gonzalez, SANJUAN y Cía." Al 1933 després de la marxa de diversos socis la societat va passar a denominar-se PICÓ y Cía. Al 1936 amb la incorporació de nous socis va canviar de nom a Picó, SA. Després de la guerra civil, Pico decideix abandonar i finalment adopta el nom de JUGUETES y ESTUCHES, SA (Jyesa), fins al seu tancament a l'any 1975.

Ací a Catalunya, al 1894 es va fundar la fàbrica dels jocs de taula per excelencia: AGAPITO BORRÁS de Mataró (Barcelona). El seu fill, ENRIC BORRÁS I Cia. va succeir el seu pare cap el 1945 i van seguir fabricant joguines.

L' època d'or de les fabriques va ésser del 1910 fins a la guerra civil.
Al temps de la postguerra van aparèixer noves fabriques de joguines de fusta, més populars a Dénia i els seus voltants. Les joguines de llauna resultaven molt cares i van anar quedant relegades per a famílies benestants.

A començaments dels anys 40, van sorgir noves fàbriques de joguines:

La marca MARIQUITA PEREZ, va aparèixer com a conseqüència d'una mare que vestia a la seva filla i a la nina amb el mateix vestit.

A Barcelona, la marca JOS-FEL (1940-1951), que porta el nom del seu creador: Josep Feliu va fabricar trens a escala "O", amb un tipus de manufactura simple, però molt robusta.

A l'any 1951 va canviar de propietari i va passar a denominar-se ELECTROTREN, que va seguir fabricant vagons de galga "O" fins el 1954. El 1955 es trasllada a Madrid, i fins el 1957 va fabricar vagons metal·lics a escala "S" i "HO", entre els anys 1957-1959 incorpora elements de plàstic, i a partir de 1960 ja els fa tots sencers amb plàstic.


El 1941, Enric Pareto fundà MANAMO, i encara que aquesta empresa va començar fabricant camions de fusta, va canviar rapidament i va començar a fer trens a escala "O" fins que va tancar. Aquesta mateixa casa també va fabricar trens més econòmics amb la Marca TRECO. Va plegar l'any 1953.
    
Quan l'economia espanyola a finals de la dècada dels 40, va tornar a refer-se, Payá Hermanos" va crear una nova màquina de fer joguines de plàstic injectat (la primera que va existir a Espanya). Corria l'any 1952 quan Payá va fabricar la primera joguina de plàstic anomenada "Arre caballito", que encara que està formada per peces de llauna ja incorpora el nou material: el plàstic. D'aquesta manera va començar el gran canvi a la indústria de la joguina espanyola.

Cap a l'any 1950, després de la segona guerra mundial, va sorgir una nova potencia en la fabricació de les joguines: el Japó.

La indústria de la joguina formada entorn del poble d'Ibi, poc a poc va anar cap a la decadència amb la mort del General Franco, que va permetre obrir les fronteres i començar la invasió de les joguines estrangeres. Mica en mica moltes de les fàbriques van anar plegant. La casa Payá, va fer suspensió de pagaments, i va acabar l'any 1984 com una cooperativa de treballadors, que també va estar a punt de plegar i que actualment gràcies ha haver trobat molts dels motlles de les antigues joguines han pogut tornar a tirar endavant fent reproduccions dels antics models.

 

Tomàs Pla. (director del Museu de la Joguina i col·leccioniste)

Imatges aleatories

Biblioteca.jpg

Accés clients

Qualitat


Museu d' Història de la Joguina

Rambla Antoni Vidal, 48-50
17220 - Sant Feliu de Guíxols
Girona - Espanya

botiga@museudelajoguina.cat

972 822 249